Si un autor que presenta el seu llibre com "el llibre de WC de Joan Laporta", "està ple de faltes però al menys és barato", "és una merda però tu tampoc tens criteri" o "si els folis tallen, et fots" és que creu que no és un gran llibre. Jesucrist era marica...i altres contes (en versió bilingüe) no és un llibre que expliqui les preferències sexuals del Deu d'alguns, sinó que és un recull de narracions provocadores i fantasioses. Tan fantasioses que a vegades, quan les llegia, pensava que l'autor Jair Domínguez, el mateix del Chikichiki, no anava del tot sobri quan es va asseure a escriure-les.
Amb lletra ben gran i poc més de 100 pàgines, el primer llibre que publica Jair Domínguez (guionista de ràdio, cinema i televisió) es llegeix en mitja tarda. Està clar que l'autor (no es pot considerar ni escriptor) no volia entrar a formar part de la història de la literatura, més aviat només volia ser crear polèmica amb el títol i segurament ho ha fet, ja que Jesucrist era marica...i altres contes no es troba en la majoria de llibreries ni biblioteques.
La portada juntament amb les reaccions que genera (riure en un extrem o rebuig en l'altre) és el millor del llibre, ja que tots els contes són avorrits, sense sentit i no aporten res. Acabar-se el llibre és tot un suplici. I és que a mesura que vas passant les pàgines tens la sensació que els contes es van superant quan a finals més penosos i poc nivell literari. Llegir Jesucrist era marica...i altres contes ha sigut una pèrdua de temps.
Totes les narracions mantenen la mateixa estructura: l'autor explica algun fet del qual fa veure que va ser testimoni o fins i tot protagonista, és indiferent si va ser el segle XII o el XXI, ell sempre estava allà per explicar la seva versió i desmentir el que tothom creu. Per exemple, que la senyera catalana no la va fer Guifré el Pilós, sinó el metge que pretenia curar-li la ferida i que va eixugar la sang del Comte en un drap, llavors Guifré va cridar "bandarra" i la gent va entendre "bandera", així va néixer la nostra senyera. I aquest és un dels contes més originals...
A més a més de ser avorrits, com ja he dit, molts contes contenen frases de mal gust o de gràcia dubtosa, com són dos fragments que diuen: "Per què tothom ha de mostrar respecte i condol per l'Holocaust? Allò va passar un collò d'anys. Mal anem si no podem riure'ns dels nazis" o "Vaig tornar a la presó de maricons, però com que ara ja em coneixien, en dos dies vaig fer-me l'amo de la presó. És molt més fàcil ser líder d'una colla de subnormals". Trobo que són una falta de respecta i les faltes de respecta no fan gràcia, menys en aquests temes. Per tant, li dono la raó a Jair Domínguez, és un llibre de WC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario