El recull de l’obra de Mariano Fortuny i Madrazo (1871-1949) que es pot veure a La Pedrera de Barcelona sota el títol Fortuny, el mag de Venècia és enormement ric i variat i suposa una visió global de la polifacètica vida d’aquest artista. Al llarg de l’exposició es poden veure obres de tots els àmbits, des de la pintura fins a la moda, tot ell centrat en els treballs escenogràfics que Fortuny va fer per l’òpera de Wagner, Tristán i Isolda, que va ser representada a l’Scala de Milà l’any 1899. Fou en aquest context on l’artista va crear la majoria dels escenaris i els vestits que s’hi poden veure exposats, tots ells de gran valor estètic. Quan Fortuny va conèixer a Wagner quedà fascinat per la concepció “d’art total” que proclamava, la fusió de tos els conceptes i el gran paper que jugava la llum, fet que va influenciar enormement en l’artista i va col•locar el teatre en un lloc central en la seva vida. Així que el wagnerianisme s’aprecia en gran part de les creacions de Fortuny i s’estén a àmbits com la pintura, tal i com s’aprecia en el quadre exposat de “Les noies flor”, que destaca per la seva lluminositat i per l’explosió de colors. Però l’artista va voler anar més enllà i perfeccionar les tècniques escenogràfiques del moment i va decidir investigar en luminotècnia, creant el seu propi sistema d’iluminació per teatre, més senzill i plàstic. Va fer diverses patents, entre elles la coneguda cúpula de Fortuny, que es pot veure a la mostra i que consisteix en un quart d’esfera en tela sostingut de manera rígida amb la intenció de reproduir el cel dins l’escenari. Fortuny va néixer a Granada però va passar gran part de la seva vida a Venècia, ciutat que li atorgà l’èxit i on passà la major part de la seva vida, d’aquí el nom de l’exposició. Al llarg de la mostra, un recorregut ple de creacions de l’autor, es respira un aire clàssic i renaixentista que trasllada al visitant a l’època de l’artista i la classe social a la que pertanyia, un context aristòcrata marcat per l’elegància. De les seves obres es desprèn la idea d’un Fortuny que rebutjava les avantguardes que convivien amb ell a principis de segle i preferia evocar el passat en totes les seves creacions. L’artista fou dissenyador, fotògraf, pintor i escenògraf, fet que provocà que Proust el bategés amb el sobrenom d’“El Petit Leonardo”, fent referència a Da Vinci i al seu tarannà de geni polifacètic.
Al llarg de l’exposició també s’hi poden trobar una selecció de les fotografies de Fortuny. En ell, es recullen els principals viatges de l’autor, dels que destaca el que va fer a Egipte amb la seva dona i musa Henriette Nigrin. Fortuny, molt interessat en els procediments tècnics, va optar per sortir al carrer i captar de manera clara i espontània la vida quotidiana de Venècia, tal i com es pot apreciar a la mostra de La Pedrera. Seguint el seu estil innovador, l’artista va crear una càmera panoràmica que li permetia captar palaus, esglésies i canals de manera molt personal, amb un joc de llums i obres directament relacionat amb els seus ideals teatrals.
La darrera sala de l’exposició es centra en l’obra mestre de Fortuny i la més interessant, els seus vistosos teixits a partir de la seva experiència teatral i pictòrica. Allà es pot veure el disseny que el va fer mundialment famós, el vestit Delphos, una túnica simple d’inspiració grega, creada per la comoditat de la dona de principis de segle, que havia de suportar robes pesades i carregoses. Davant l’èxit que va tenir, va fer múltiples variacions que feien de cada model una peça única i el va portar a obrir botigues a Paris, Londres o Milà. Amb aquest disseny culminen un seguit de creacions femenines molt modernes, i agradables tant a la vista com al tacte i de tipus molt variats, amb estampacions de motius clàssics, asteques, africans, xinesos i àrabs. Aquesta darrera sala compta amb una web cam que permet als visitants emprovar-se els vestits a mode de superposició virtual, una part de la visita molt interessant, tot i que amb poca varietat de models i poc espai.
A l’exposició, s’explica una llegenda que assegura que, desprès de la mort de Fortuny, la seva dona va llençar els tints d’estampació als canals de Venècia per tal que ningú pogués imitar-lo. El cert és que Fortuny ha deixat un llegat molt important i va suposar una revolució per l’època, fet que l’ha consagrat com un dels artistes més importants de principis de segle. Les seves obres es podran veure fins el 27 de juny de forma gratuïta i compta amb una visita guiada a les 6 de la tarda de dilluns a divendres, opotunitat molt recomanable ja que ajuda a endinsar-se al món d’aquest artista.
Entrada a l'exposició
Cúpula de Fortuny que feia el cel a l'escenàri
Visitants al davant les fotografies de Fortuny
Teles estampades de Fortuny amb motius azteques i africans
Teles de Fortuny que servien per confeccionar els seus vestits
Espai audiovisual de la vida i obra de Fortuny
Model del vestit Delphos
Sala que permet emprovar-se els vestits
No hay comentarios:
Publicar un comentario