Amb l'exposic
ió "Manos a la obra", la fotoperiodista barcelonina Anna Boyé plasma les vivències del col·lectiu de treballadors que va participar en la construcció de la nova terminal T-Sud de l'aeroport d'El Prat de Llobregat. Els protagonistes de la història són grups de diferents països, com xinesos, romanesos, marroquins, sudamericans o espanyols mateixos que se senten models per un dia amb les instantànes de l'exposició. Es juguen la vida a diari, pràcticament la majoria són obrers, però també hi tenen lloc personal de seguretat, arquitectes i enginyers. Demostren que amb una grua, un martell o un metro, l'art no està exclòs de cap àmbit i és capaç de treure imatges originals a peu de la construcció o a la bastida. A part de les eines necessàries per a la feina, no hi falten els típics pòsters de noies nues a les parets dels vestuaris que alegren la vista a uns treballadors acostumats a compartir les eines amb els homes. Però el gènere femení també hi té cabuda en la mostra, sovint a l'ombra i que està al servei dels treballadors mitjançant cuineres, cambreres, personal de neteja o caps de producció.
ió "Manos a la obra", la fotoperiodista barcelonina Anna Boyé plasma les vivències del col·lectiu de treballadors que va participar en la construcció de la nova terminal T-Sud de l'aeroport d'El Prat de Llobregat. Els protagonistes de la història són grups de diferents països, com xinesos, romanesos, marroquins, sudamericans o espanyols mateixos que se senten models per un dia amb les instantànes de l'exposició. Es juguen la vida a diari, pràcticament la majoria són obrers, però també hi tenen lloc personal de seguretat, arquitectes i enginyers. Demostren que amb una grua, un martell o un metro, l'art no està exclòs de cap àmbit i és capaç de treure imatges originals a peu de la construcció o a la bastida. A part de les eines necessàries per a la feina, no hi falten els típics pòsters de noies nues a les parets dels vestuaris que alegren la vista a uns treballadors acostumats a compartir les eines amb els homes. Però el gènere femení també hi té cabuda en la mostra, sovint a l'ombra i que està al servei dels treballadors mitjançant cuineres, cambreres, personal de neteja o caps de producció.
La vivències personals dels estrangers, la majoria dels quals coincideixen en què es troben a gust a Catalunya però que els agradaria tornar al país d'origen, transmeten la duresa d'un treball on s'hi deixen la pell. Es despullen davant l'objectiu i el que els fa més feliços és "veure el treball realitzat" en l'obra "més difícil i complexe que han treballat mai", segons la versió d'un grup d'operaris. Del més jove –un electricista de 18 anys–, al més gran –un paleta extremeny de 58–, es troben a gust per mostrar la cara més humana en un magnífic encert de Boyé, caracteritzada per exposar mostres fotògrafiques de la vida quotidiana, com "Viatge a través de l'espiritualitat del món" o "La dona i Déu". Escenficats en una macroconstrucció com la terminal de l'aeroport, els treballadors es veuen minimitzats, tal com diu la mateixa fotoperiodista: "Les obres són tan grans que ells semblen formigues". L'exposició és gratuït i es podrià contemplar des de l'11 de març al Palau Robert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario